NAUFRAGI

NAUFRAGI


Somnis de mar,
retalls de tempesta.
A l'horitzó els vaixells s'enfonsen
al mig de l'huracà.


Aquí, a la cala, el mar en calma
i el vent, a la sorra, bategant.


Ara plou poc, però va prenent força.
els llamps il·luminen el cel tenebrós,
i entre les roques es veuen sirenes
que udolen, furioses, a l'eternitat.


En la més negra nit
focs cremen al cel
i les aigües turbulentes
engoleixen el naufragi.


En el fons, calmat i fred,
la sorra cobrirà els cossos,
una tomba silenciosa.


I, ara, només queden els records i els fantasmes.

IMMORTALITAT

IMMORTALITAT


Diexà esculpit el seu nom
sobre les pedres eternes, serenes.
Testimoni d'una vida curta, però intensa.


Va pujar fins al cim del Món
per a tocar el cel amb les mans
i va deixar, al vent, un fragment de la seva ànima.


Un dia es va submergir al mar
darrere un somni de tresors i sirenes
i, a les profunditats més negres, va cantar una cançó.


I en les selves perdudes
amb els ulls va capturar
els colors més brillants i variats.


A París, a la primavera, 
va ballar al so d'un acordió
guardant-se en el cor les notes alegres, vibrants.


Va dormir, una nit, a la platja
d'una illa deserta dels mars del sud.
Al costat, una foguera i una ampolla de rom.


I, al final, a l'extrem de la corda, 
va voler sentir més intensa la vida
i saltá, sense xarxa ni ales, d'un penya-segat.


El seu nom, a les pedres, va perdurar eons,
i aquell fragment d'ànima va veure tot el Món.
L'eco de la cançó va crear tradició,
i els colors van fugir a pintar tots els racons.
Unes notes alegres ara fan ballar els folls...


I el somni de l'última nit,
la joia d'haver viscut,
promesa de llibertat,
l'infinit...


I deixà, en el Món, 
la seva Immortalitat.

HIVERN

. 
HIVERN
 .
Reina de gel, dama bella i freda,
cobreix el Món cada any, blanca Hivern. 
 .
Quan tu t'acostes les plantes s'adormen,
els arbres es despullen, imatges de tristor.
 .
De nit vens, com una amant tendra, 
convides al son als teus braços glaçats.
 .
I jeus sobre el Món amb el teu cos pàl.lid
difuminant-ho tot amb un sol color.
 .
Caramells transparents penjen de les finestres,
i adornen teulades, arbres i postals.
 .
Els carrers i els camps verges de petjades, 
va sortint el sol, aquesta nit ha nevat.
 .
Avui, reina Hivern, saludes el Desembre,
i d'aquí uns dies arribarà el Nadal.
 .

CAÇA DE BRUIXES

.
CAÇA DE BRUIXES
 .
So de passes al carreró,
s'escapen ràpid els segons.
I si no corres prou, 
aquesta negra nit,
no tornarás a veure el sol.
 .
Enmig de manifestacions,
cara tapada i por al cos,
al cel alces les mans
i crides fort al Món
els noms de tots els germans morts.
 .
Avui, també, 
has escapat de la mort.
Avui, també,
has denunciat els horrors.
Avui, també,
per a un futur millor...
estàs al mig de l'acció.
 .
Amb una idea fixa al cor
i l'esperança d'un demà més bo,
seguiràs avançant
malgrat tot el perill,
i si mai caus, n'hi ha milers al teu costat.
La caça de bruixes no triomfarà...
...LLIBERTAT!!!
 .

GREY WORLD

GREY WORLD

.

Fireflies in the high, like little fallen stars, illuminating the black clouds that cover the city sky, and showing the grey fumes of the cars and the industries.

.

It's a sad place, the one we are inhabitating, where people cross in the street without even seeing each other.

.

There's a musician playing in the subway, whith a blind dog at his side and an old white violin at his hands.

.

In a two-room flat lives a young goth woman that dreams about sweet death, while her parents shout at each other; and she hopes, while she sleeps, and she wishes for a freedom that doesn't exist.

.

Inside a run-down bar there's a black old man that plays a piano, a glass of wisky at his side and the echo of sad, sad memories, of the old days and of his wife.

.

It's a grey, cruel, bad world, where people struggle to keep on living, without ever seeing the clear blue sky or the brilliant warm sun, always hidden by the pollution.

In this world they only see the little stars in the shape of fireflies, illuminating the forever black day.

IDEALS

.

IDEALS

.

Flors de lilar que cauen, balancejant-se suaument amb l'aire, i de fons una música sona, en boca de vells soldats, la lletra de la qual parla d'àngels.

Milers de veus en harmonia discordant, el so de passes desiguals, i pel final del carrer s'acosta una multitud que du rams de lilar.

Tot per a l'home que va portar una llibertat.

.

Homenatge al Sam Vimes del llibre "Ronda de noche" de Terry Pratchett. 

ALEXANDRIA

ALEXANDRIA

Va arribar a la casa, per fi, després d'anys de caminar, el lloc d'on havia sortit per a poder veure el Món, buscant un ideal. De repent, malgrat l'anhel que l'havia consumit els últims mesos de poder tornar al seu orígen i al comfort d'allò conegut, la seva casa li semblava estranya i distant. Des de fora es veia vella i destartalada, transmetia una sensació de fred i desolació.

Va obrir la porta amb esforç per a trobar-se davant una sala totalment buida, la pintura de les parets pelada i sense llums al sostre. En aquell moment ho va entendre, ja no hi havia ningú, feia tan de temps que se n'havia anat que en algun moment havien decidit no esperar-lo més. Davant això va fer un sospir trist i derrotat, es va girar i va tancar la porta.

Altre cop es trobava al carrer, començava a caure un plujim suau i constant que humitejava el terra i li mullava la cara, confonent-se amb les seves llàgrimes amargues i omplint-li els narius amb una forta olor a ozó.

Va començar a caminar com antany, però aquest cop sense rumb ni objectiu, mentre dels seus llavis, com un lament, naixia una sola paraula:

-Alexandria...

MARIA GARCIA BARBERÀ

08/09/2011

EL CEL NO ÉS SUFICIENT

EL CEL NO ÉS SUFICIENT

El Cel no és suficient

quan t'has passat mil anys aquí, cridant.

Què és la redempció

als ulls d'algú que ja no té futur?

Quan tot és un malson

que no té fi...

i qui sap quan podrem

despertar...

I per molt que et passis

tota la vida

corrent,

fugint...

Quan no hi ha sortida,

ja no és possible

riure o

plorar...

I el Món es mou

I la mort s'acosta

I la vida es trenca,

lentament...

El Cel no és suficient

quan l'únic que existeix és l'Infern...

Ja no hi ha Cel...

(Inspirada en: "Heaven's not enough" de l'anime Wolf's Rain)

REVOLUCIÓN

REVOLUCIÓN

Ésta es nuestra revolución,

el momento perfecto para empezar a cambiar el mundo

el lugar de partida, la creación de un nuevo sistema

el camino que nos llevará hacia la libertad.

Con los ojos mirando el futuro, pero nunca olvidando

el pasado que nos ha conducido hasta aquí

dejando a nuestro paso las huellas de todo lo que estamos haciendo

y un mañana más grande, y una voz en el aire que grita:

Revolución

REVolución

REVOLUCIÓN!

PEDRES

PEDRES

Les pedres ploren,

terrible el dolor d'haver estat oblidades.

Passa el temps i es trenquen

en mil bocins, moren les memòries.

Els ecos d'un passat llunyà,

de mil històries que només elles saben

allà on són, perdudes i ignorades, esperen

alguna veu que vulgui aprendre allò que guarden.

Les pedres ploren...