PUZZLES

HIVERN

2011-12-29T07:23:00.000-08:00

.
HIVERN
.
Reina de gel, dama bella i freda,
cobreix el Món cada any, blanca Hivern.
.
Quan tu t'acostes les plantes s'adormen,
els arbres es despullen, imatges de tristor.
.
De nit vens, com una amant tendra,
convides al son als teus braços glaçats.
.
I jeus sobre el Món amb el teu cos pàl.lid
difuminant-ho tot amb un sol color.
.
Caramells transparents penjen de les finestres,
i adornen teulades, arbres i postals.
.
Els carrers i els camps verges de petjades,
va sortint el sol, aquesta nit ha nevat.
.
Avui, reina Hivern, saludes el Desembre,
i d'aquí uns dies arribarà el Nadal.
.

CAÇA DE BRUIXES

2011-12-29T06:43:00.000-08:00

.
CAÇA DE BRUIXES
.
So de passes al carreró,
s'escapen ràpid els segons.
I si no corres prou,
aquesta negra nit,
no tornarás a veure el sol.
.
Enmig de manifestacions,
cara tapada i por al cos,
al cel alces les mans
i crides fort al Món
els noms de tots els germans morts.
.
Avui, també,
has escapat de la mort.
Avui, també,
has denunciat els horrors.
Avui, també,
per a un futur millor...
estàs al mig de l'acció.
.
Amb una idea fixa al cor
i l'esperança d'un demà més bo,
seguiràs avançant
malgrat tot el perill,
i si mai caus, n'hi ha milers al teu costat.
La caça de bruixes no triomfarà...
...LLIBERTAT!!!
.

GREY WORLD

2011-09-16T09:15:00.000-07:00

GREY WORLD

Fireflies in the high, like little fallen stars, illuminating the black clouds that cover the city sky, and showing the grey fumes of the cars and the industries.

It's a sad place, the one we are inhabitating, where people cross in the street without even seeing each other.

There's a musician playing in the subway, whith a blind dog at his side and an old white violin at his hands.

In a two-room flat lives a young goth woman that dreams about sweet death, while her parents shout at each other; and she hopes, while she sleeps, and she wishes for a freedom that doesn't exist.

Inside a run-down bar there's a black old man that plays a piano, a glass of wisky at his side and the echo of sad, sad memories, of the old days and of his wife.

It's a grey, cruel, bad world, where people struggle to keep on living, without ever seeing the clear blue sky or the brilliant warm sun, always hidden by the pollution.

In this world they only see the little stars in the shape of fireflies, illuminating the forever black day.

IDEALS

2011-09-14T09:22:00.000-07:00

IDEALS

Flors de lilar que cauen, balancejant-se suaument amb l'aire, i de fons una música sona, en boca de vells soldats, la lletra de la qual parla d'àngels.

Milers de veus en harmonia discordant, el so de passes desiguals, i pel final del carrer s'acosta una multitud que du rams de lilar.

Tot per a l'home que va portar una llibertat.

Homenatge al Sam Vimes del llibre "Ronda de noche" de Terry Pratchett.

ALEXANDRIA

2011-09-08T05:09:00.000-07:00

ALEXANDRIA

Va arribar a la casa, per fi, després d'anys de caminar, el lloc d'on havia sortit per a poder veure el Món, buscant un ideal. De repent, malgrat l'anhel que l'havia consumit els últims mesos de poder tornar al seu orígen i al comfort d'allò conegut, la seva casa li semblava estranya i distant. Des de fora es veia vella i destartalada, transmetia una sensació de fred i desolació.

Va obrir la porta amb esforç per a trobar-se davant una sala totalment buida, la pintura de les parets pelada i sense llums al sostre. En aquell moment ho va entendre, ja no hi havia ningú, feia tan de temps que se n'havia anat que en algun moment havien decidit no esperar-lo més. Davant això va fer un sospir trist i derrotat, es va girar i va tancar la porta.

Altre cop es trobava al carrer, començava a caure un plujim suau i constant que humitejava el terra i li mullava la cara, confonent-se amb les seves llàgrimes amargues i omplint-li els narius amb una forta olor a ozó.

Va començar a caminar com antany, però aquest cop sense rumb ni objectiu, mentre dels seus llavis, com un lament, naixia una sola paraula:

-Alexandria...

MARIA GARCIA BARBERÀ

08/09/2011

EL CEL NO ÉS SUFICIENT

2011-09-07T03:42:00.000-07:00

EL CEL NO ÉS SUFICIENT

El Cel no és suficient

quan t'has passat mil anys aquí, cridant.

Què és la redempció

als ulls d'algú que ja no té futur?

Quan tot és un malson

que no té fi...

i qui sap quan podrem

despertar...

I per molt que et passis

tota la vida

corrent,

fugint...

Quan no hi ha sortida,

ja no és possible

riure o

plorar...

I el Món es mou

I la mort s'acosta

I la vida es trenca,

lentament...

El Cel no és suficient

quan l'únic que existeix és l'Infern...

Ja no hi ha Cel...

(Inspirada en: "Heaven's not enough" de l'anime Wolf's Rain)

REVOLUCIÓN

2011-06-03T13:22:00.000-07:00

REVOLUCIÓN

Ésta es nuestra revolución,

el momento perfecto para empezar a cambiar el mundo

el lugar de partida, la creación de un nuevo sistema

el camino que nos llevará hacia la libertad.

Con los ojos mirando el futuro, pero nunca olvidando

el pasado que nos ha conducido hasta aquí

dejando a nuestro paso las huellas de todo lo que estamos haciendo

y un mañana más grande, y una voz en el aire que grita:

Revolución

REVolución

REVOLUCIÓN!

PEDRES

2011-01-29T11:26:00.000-08:00

PEDRES

Les pedres ploren,

terrible el dolor d'haver estat oblidades.

Passa el temps i es trenquen

en mil bocins, moren les memòries.

Els ecos d'un passat llunyà,

de mil històries que només elles saben

allà on són, perdudes i ignorades, esperen

alguna veu que vulgui aprendre allò que guarden.

Les pedres ploren...

MANERES DE MORIR

2011-01-04T05:10:00.000-08:00

MANERES DE MORIR

Equilibris en una corda fluixa

La tempesta canta

Qui dorm en una nit com aquesta?

La nostra vida penja d’un fil

Entre els núvols i els llamps som pocs els vius, avui…

S’alcen onades d’acer

Negres el cel, el mar, el món

Qui se salva en un moment així?

Moren els companys, els amics

Podent morir ens sentim més vius que mai, avui…

Cruix el terra sota nostre

Del cel plou foc i pedra

Cap on córrer en un món tan cruel?

Qui ens espera al final del camí?

Només et tens a tu per a seguir viu, avui...

LA FI DEL MÓN

2010-10-26T15:09:00.000-07:00

LA FI DEL MÓN

Amb els ulls mirant a la fi del Món,

els braços oberts, caient a l’abisme...

El vent recull la teva ànima, les teves esperances.

Quan tot s’acaba i res no queda,

qui ens espera al final del camí?

Batecs del teu cor, encara vius,

només queden minuts, segons, instants del temps...

Cau la llum, s’apaga el món, estàs sol

en una nit infinita, ja no hi haurà cap albada.

Tot en calma, aviat començarà la tempesta.

Només queda sentir fins al final,

tancar els ulls i veure, veure com

s’acaba tot, com es desintegra l’Univers.

El final és el principi, i el principi és el final,

d’allò que mor és d’on neix tot de nou.

Avui veurem la fi del Món...

...avui veurem com neix el Món.

EL POETA

2010-10-26T14:55:00.000-07:00

EL POETA

Temps de guerres,

de tempestes i violència

turbulència, confusió.

Ombres que tapen el sol, amaguen el dia

Ja no neixen les paraules.

El dolor et fa veure monstres arreu,

la por t’inspira.

Ales de corbs negres a la finestra, ulls cruels que vigilen.

Els morts, inermes a les tombes,

el fred I la boira ocupen els carrers,

terror, el fred t’atrapa el cor,

s’apaga el foc que escalfa, que donava la llum.

Criden!, Resen!, Ploren!

La mort cruel, s’ho emporta tot.

La sang corre, innocents que no han pogut escapar,

una guerra contínua, una lluita que no s’acaba

sol en un camp de batalla, sense protecció.

Banderes negres i roges de sutge i de sang

i un sol vermell que crema el món que queda,

ara ja és impossible fugir.

Quan et trobes davant de la fi del món,

ja no tens cap paraula per a descriure aquesta perdició.

Però curiosament ara ja no tens por,

del fons de l’ànima neix una dolça cançó, un adéu a allò que estimes,

paraules d’esperança, desitjant un demà millor

i un cor que espera, que encara creu en la salvació.

HISTÒRIA

2010-09-09T08:42:00.000-07:00

La història que ha estat, la que és, la que serà; i la que podria haver estat... aquella que dóna lloc a totes les realitats paral·leles o alternatives, on Hitler podria haver guanyat la 2a Guerra Mundial, o on l'ésser humà podria ni tan sols existir.

Cada decisió presa o descartada mou uns fils, i són aquelles decisions transcendents les que afecten l'Univers i transformen el Temps i l'Espai per a crear noves realitats. Diversos camins que les nostres vides poden arribar a recórrer...

I en aquells moments on les capes que separen les realitats són fràgils, fins i tot ens podríem arribar a trobar amb nosaltres mateixos en aquell moment en que una decisió nostra crea un nou univers.

Maria Garcia Barberà

9 - Setembre - 2010

...OBLIT...

2010-04-17T11:21:00.000-07:00

...OBLIT...

Quan les paraules dibuixen cares...

Un matí ennuvolat, cauen gotes color de sang.

Memòries perdudes...

Escoltes cançons que t’expliquen històries que ja no recordes.

La darrera mirada a un passat que s’esborra,

la darrera paraula... ara el món ja no escolta.

Pèrdua, cansament... intentes creure que tot anirà bé,

tens por de no conèixer, demà, a qui avui estimes.

I lentament marxen els llocs, els indrets de la teva memòria.

Tot allò que eres se’n va...

...amb les llàgrimes roges que plora el cel.

Històries perdudes...

Quan les paraules ja no poden dibuixar tot allò que se’n va.

Angoixa profunda, tristesa, i un oblit turbulent.

Es perd la pròpia existència i no es pot fer res.

S’esborren els records...

Després res...

Ja no importa qui ets,

Ja no importa el que sents.

Mort en vida,

Diguin el que diguin...

... ja no hi ets...

En memòria de la meva àvia, que va patir alzheimer.

L'ATLES D'ABRAHAM CRESQUES

2010-03-19T15:39:00.000-07:00

ELS DOTZE REGNES

2010-03-19T15:36:00.000-07:00

EL CORB

2010-03-18T07:45:00.000-07:00

EL CORB

Has vingut a portar la llum
entre les ànimes dels desesperats.
Escoltes aquells que imploren
que es faci justícia per a poder
descansar, a la fi.

Gronxant-te a les branques d’un arbre sec,
ferint el cel de nit, amb les teves negres ales,
el plomatge de color carbó,
i els ulls, dos pous de foscor,
que veuen el color de les ànimes.

Ets l’avatar de la mort,
aquell que porta al món dels vius
als qui es mereixen la justícia.
Assegurant-te així que mai més,
allò que els han fet patir
passarà a ningú més.

La mort no és tan dolenta, ho sé.
És com una mare que ens acull, tendra i dolça,
quan arribem al final del camí.

Mentre la nostra ànima avança a buscar el nou món
el corb guia aquells que es perden,
i dóna repòs a les ànimes turbulentes.
El cavaller negre, el rei de la nit de dol,
el salvador, el company de la mort.

Esculls als desesperats,
plens de ràbia i dolor,
els dónes la revenja per a que,
quan la justícia s’ha dut a terme,
tornin amb els seus, a l’altra banda del camí.

MARIA GARCIA BARBERÀ

REVELACIÓ

2010-02-12T10:40:00.000-08:00

REVELACIÓ

Enmig de les ombres s’obre una porta de llum,
les fulles d’un arbre il·luminen un bosc en la nit.

I tot sembla que queda tan quiet,
el vent calla i s’escolta al cel
l’harmonia que creen els astres a l’Univers.

Enmig de la Terra ha nascut un arbre de llum,
Aquest arbre il·lumina el camí del coneixement.

[En el Gènesi l’anomenaren
L’Arbre de la Vida...
Revelació].

ROIG, VERMELL

2009-10-29T14:41:00.001-07:00

ROIG, VERMELL

Roig, vermell,
cirera, maduixa, magrana.

La sang,
la vida, la mort, herència.

Perill,
no passis, corre, atura’t.

El foc,
calor, destrucció, energia.

Llavis,
passió, tendresa, dolçor.

Un vestit,
la festa, la nit, alegria.

Roig, vermell,
poma, mora, gerds.

SOMNIS DE LLUNA

2009-10-29T14:04:00.000-07:00

SOMNIS DE LLUNA

Penjada d’un fil d’argent molt prim i llarg,
es gronxa suaument en un cel fosc,
la Lluna, mirall de plata i diamants,
senyora de la nit i de la pau.

Al seu costat brillen milers d’estrelles,
els descendents de la primera llum,
aquests pampalluguegen tot rient
jugant sense problemes en el cel.

Sota la tendra llum, a mitjanit,
les fades surten a ballar,
dansant en cercles per damunt els prats
sense preocupacions, cantant la llibertat.

Les nits de Lluna plena, els somnis dels infants,
els porten amb les fades, les estrelles i els diamants,
i es gronxen amb la Lluna dalt el cel il·luminat.

MANIFESTACIÓ

2009-10-28T15:03:00.000-07:00

MANIFESTACIÓ

Des de ja fa segles els humans s’estan matant,
i ningú els atura, tenen por que els facin mal.
Maten les idees, la cultura i els infants,
maten l’esperança, la pau i la llibertat.
Maten a la Terra i quan acaben se’n van,
maten a la vida i no entenen el que fan...

Però en aquest dia n’hi ha que ja ens hem cansat,
de veure com moren tots aquells que hem estimat.
Sabem que amb les armes no els podrem aturar,
i que les paraules no les escoltaran...
Però malgrat tot avui hem sortit al carrer
armats amb paraules, veritats i grans cartells,
i hem cridat al Món que ja estem farts de la mort.

Tenim la llibertat per a decidir com volem ser,
i la nostra vida no pertany a ningú més.

LLIURE

2009-10-28T14:18:00.000-07:00

LLIURE

Petjades damunt la sorra,
el so de les ones i el vent.
Escuma vora els teus peus,
l’aigua és freda.

Un camí encara no dibuixat,
de tant en tant d’atures un moment.
Mires enrere, l’aigua esborra les petjades,
però el record d’allò caminat no desapareix.

El mar embravit d’envolta,
sobre de tu el cel blau.
Es veuen gavines, allà dalt,
i al terra, petxines.

El vent s’emporta els dubtes,
l’aigua esborra les pors,
canvia el teu cos, desapareix,
i els pensaments es fan lliures.

Ara i aquí és el moment
en que tu pots construir el teu futur,
ets lliure.

AKELARRE

2009-10-28T10:12:00.000-07:00

AKELARRE

SARGANTANA

Sargantana...
Sota la Lluna, vora del foc,
mira com ballen les bruixes.

Les flames pugen, pugen.

Sargantana...
Vora del foc, sota la Lluna,
mira com marxen les bruixes.

Les brases s’apaguen, s’apaguen.

ESCOMBRES

Escombres...
En la nit volen,
les bruixes les cavalquen.

Travessen els núvols,
ocells de fusta i palla.

Fan ziga-zagues pel cel estrellat,
la Lluna les mira.

Escombres...
A les nits d’Akelarre
cobren vida.

LLUNA

Lluna plena, rodona i blanca.
Il·lumines les reunions de
les bruixes que t’admiren.

Les nits de dissabte
quan hi ha Akelarre,
brilles serena, rodona.

Balles amb elles, les bruixes,
fins que surt el sol.

Lluna plena, reina de les dones,
emperadriu de les bruixes lliures.
Les bèsties canten himnes
a la reina de la nit.

Lluna plena, rodona i serena,
blanca i brillant,
Lluna de plata i diamant.

FLAMES

Flames que s’alcen en la nit,
la foguera està encesa.

Davant la sargantana, sota la Lluna,
dansen les flames
seguint la cançó que canten les bruixes.

Les flames pugen, pugen...
amb força, cel amunt.

En una nit encantada
cobren vida, les flames.I ballen, ballen, ballen...

BALLS

Salten, piquen al terra,
volten, s’aixequen amunt...

Els peus, les cames,
els braços s’alcen...

Les bruixes ballen.
Riuen i corren i paren.

Aquesta nit les bruixes dansen.
Sota la lluna, les bruixes ballen.

AKELARRE

Una sargantana,
vora del foc,
mirant les flames,
escolta les bruixes com parlen.

Les escombres,
sota d’un arbre,
ara no volen.
Esperen el final de la nit
per a alçar de nou el vol.

La Lluna,
penjada d’un fil,
il·lumina la nit.
Tota rodona
les nits d’Akelarre
guaita, serena, les bruixes.

Les flames
escalfen la nit freda,
crepiten i s’alcen.
Ballen al so
dels cants de les bruixes.

Els balls de la festa,
alegres i lliures,
les bruixes riuen.

És nit d’Akelarre,
les bruixes s’ajunten.

No importa l’edat,
No importa la raça,
No importa el moment,
Nom importa com són,
Ni que pensen,
Ni el seu nom.

És nit d’Akelarre,
i les bruixes, les dones...
Avui són germanes.

LLETANIA

2009-10-26T08:25:00.000-07:00

LLETANIA

Ombres, en la sorra,
mostren, la vida d’un boig.

Criden, tristament,
gavines, en el cel.

Els records de milers i milions d’anys
gravats en les pedres del Món
des de fa eons...

I les vides de tots els que ara se’n van,
en el temps, no són importants,
s’estan esborrant...

Volen, les idees,
cauen, si s’acosten al sol.

Ploren, tristament,
notes, en el vent.

FORMENTERA

2009-08-09T09:02:00.000-07:00

Terres seques,
ran un mar d’infinits blaus.
Terres verdes,
sota les aigües d’una dolça mar.

Vida entre les pedres,
amagada des de fa milions d’anys.
Vida entre els núvols,
Lliscant entre el vent i el mar.

Vida entre turquesa, lapislàtzuli, aiguamarina, atzur, esmeralda... blau.

Les ones van i venen, el vent vola i d’atura, bufa la tramuntana.

La pedra s’esmicola... sorra.

Blau el cel,
Blava la sargantana,
Blau el mar,
Blava la tramuntana.

Terra de blaus, Formentera. (M’has robat el cor).

Ocell de Foc

2009-06-25T11:34:00.000-07:00

Ocell de Foc,
ets un Fènix de plomes daurades.
El foc vermell que t’envolta
roent i viu, mostra...
la teva ànima pura,
la teva força imparable,
el teu desig d’aventura,
el teu anhel insaciable.

Ocell de Foc,
ets una au de llum blanca.
Els teus ulls, pous sense fons
negres i brillants, miren...
un infinit que s’acaba,
un horitzó on s’arriba,
un cel tan blau que s’apaga,
la fi del món, cada dia.

Ocell de Foc,
ets un animal de llegenda,
però recordes encara
que les llegendes, sens dubte
són veritat, fins i tot ara.

La cançó del Cel

2009-06-25T11:16:00.000-07:00

El cel canta...
una cançó, de matinada.
La Lluna s’està amagant,
mentre el sol es desperta.

El cel brilla...
amb la claror d’un nou dia.
Els núvols blancs van passant,
a l’horitzó neixen tempestes.

El cel plora...
quan les gotes de pluja cauen.
Es veuen llamps al damunt,
els crits dels trons ens espanten.

El cel volta...
de nit amb totes les estrelles.
L’estrella polar no es mou,
mentre les constel·lacions dansen.

El cel dorm...
quan la Lluna està al punt àlgid.
La resta de món no es mou,
ni tan sols el vent camina.

El cel canta...
una cançó de matinada...

Papallona d'Obsidiana...Drac de Mercuri

2009-06-25T11:06:00.000-07:00

Papallona d’Obsidiana a Drac de Mercuri:
El primer cop que ens vam trobar vaig veure dos pous de plata que, quan em van mirar, es van tornar llacs de mercuri. Els teus cabells em van semblar tiges de blat a l’estiu, mogudes per un vent suau, de color blanc-daurat. La pell era marfil tallat, però semblava el vellut del préssec cada cop que li tocava el sol. El teu somriure de mitja lluna em va semblar més brillant que el sol i va crear una calidesa en el meu cor.
El primer cop que ens va parlar les teves paraules em van fer sentir un món de sensacions totalment noves, que m’agradaria tornar a sentir.
El primer cop que vas entrar en la meva vida em vas ensenyar que era l’amor, i per això et demano que tornis, per a entregar-te’l sense condicions.

Drac de Mercuri a Papallona d’Obsidiana:
El primer cop que ens vam trobar vaig veure les esmeraldes brillar que, quan em van mirar, es van convertir en ales d’obsidiana. Els teus cabells em van semblar les plomes dels corbs, de color negre brillant, onejant en el vent del migdia. La teva pell era la mel, però semblava ambre sota els rajos del sol. El teu somriure de sol em va portar més enllà de les estrelles i va començar les lletres d’una cançó.
El primer cop que ens vam parlar les teves paraules em van portar a un món nou, on em vaig voler perdre, que vull tornar a explorar.
El primer cop que vas entrar en la meva vida em vas ensenyar que era estimar, i per això vull que tornis per a estimar-te amb passió.

Draco. Tu duus el nom del Drac, i cap cavaller no és prou fort ni prou hàbil per a vèncer-te. En el teu cor hi ha la força del foc que et permet estimar amb tanta passió.

Papàtotl. Tu duus el nom de la Papallona, i no hi ha cap gàbia prou tupida que pugui retenir-te. En el teu cor hi ha la llibertat que et permet estimar amb tanta intensitat.

Draco Malfoy i Papàtotl Potter es van casar en acabar el seu setè any a l’escola de Màgia i bruixeria de Hogwarts, el director de la qual era el gran mag Severus Snape. Visqueren tots dos llargament i feliços sota el regnat de Lord Voldemort, el Mag més just, savi i poderós de tots els temps.

Tears go to Hell... Tears go to Heaven

2009-06-25T10:59:00.000-07:00

Tears go to Hell,
tears go to Heaven.

A black bird sings
a long sad song.

Obsidian butterfly,
her wings of glass
don’t let her fly.

Unable to feel
The glass is shattering.

It’s raining blood,
the ground is upside-down,
and far above
the cries of thousands
in silence, sound.

Black eyes glowing in the darkness,
you can see the stars inside them.

SOMNI o REALITAT ?

2009-02-09T14:32:00.000-08:00

Sempre hem tingut la sospita que potser allò que vivim no és la realitat.

De vegades els somnis són massa reals, i la realitat massa estúpida per a ser veritat.

En els moments entre el somni i el despertar el món es confon d’una manera que et fa creure que tot allò que veus, sents o penses pot ser real.

Els somnis poden arribar a ser tan creïbles com la pròpia realitat, en aquests moments és quan un somni es converteix en realitat.

La gent que està en coma, creuen que el que poden estar pensant, somiant o veient en aquell moment és la realitat. Potser som nosaltres, els que estem desperts, que ens estem equivocant i la nostra vida només és un somni.

Què és real? Què és un somni? On s’acaba la línia entre aquests dos elements?... Hi ha alguna resposta per a aquestes qüestions?

Tot això que algun cop hem pogut pensar tots, si t’ho penses detingudament...
Realment fa por, oi?

BLAU

2008-11-26T11:06:00.000-08:00

BLAU

Estic nedant en un mar de notes de color blau
La meva ànima flota inconscient
Lligada encara al cos que no la vol deixar anar
Se’n va d’aquest món i entra en una sala
Plena de portes que duen a mons diferents
On, de nit, puc fugir durant unes hores.

La música se m’emporta de la realitat
Em fa somiar amb els ulls oberts
Les notes són impulsos que m’entren al cos
Petites corrents elèctriques que fan ballar la sang
El cor em batega al ritme de les cançons
El blau em crida i m’abraça.

Amb els ulls oberts veig una sortida on no puc arribar
I se’n va, i se’n va lluny de mi
Molts cops desitjo marxar volant
Un cel blau a sobre, un mar blau a sota
Sento la llibertat i no la puc tocar
Crec que hauré d’esperar que la mort m’hi dugui.

Tanco els ulls i somnio amb el blau
El blau del cel, del mar, de les cançons...
El blau de l’esperança, la llibertat
El dia que la mort em vingui a buscar ella durà
Un vestit blau fet de notes i de cel,
Unes ales de color blau clar per a poder volar ben alt,
Els seus ulls blaus seran promeses de llibertat,
Els seus mots blaus em duran l’esperança.

Quan la mort em vingui a buscar
Podré abraçar el blau...
El blau del cel, del mar, de les cançons,
De l’esperança i la llibertat
I llavors podré volar amb ales d’ocell
Sentir el blau del cel
Tocar el blau del mar
Cantar les blaves notes de les cançons
I al meu costat vindran...
El blau de l’esperança i el blau de la llibertat.

Els meus somnis són blaus...

AUTUMN

2008-10-09T12:17:00.000-07:00

The sun shines beyond the trees.

The leaves are red, and yellow, and brown...

The autumn is here, the colors of the fire will paint the world for a little bit of time.

FOREST

2008-10-09T12:03:00.000-07:00

What are you looking at?

Open your eyes and watch the forest

In this place there are a lot of mysteries hidden.

SEA

2008-10-09T11:51:00.000-07:00

The water and the sky:

the life and the freedom.

If I could choose to reincarnate again in the Earth, I would choose to live in the sea.

To be alive and to be free.

SUMMER

2008-10-08T08:00:00.000-07:00

Hey, today is a good day.

The sun is burning my skin. I think it's summer.

Happy holidays.

WINTER

2008-10-08T05:59:00.000-07:00

Let the snow fall...

The winter will become life when the sun rises again.

Life will be death, but death is also life.

BLUE

2008-10-01T11:16:00.000-07:00

The blue is the pace and the freedom, if you are the blue you will be able to catch your dreams.

Be the blue and fly.

THE PATH IN THE FOREST

2008-10-01T11:12:00.000-07:00

Don't feel lost, every path you choose will be okay. You'll find the things you search for.

Be lucky, my friend.

SUNNY DAY

2008-10-01T11:08:00.000-07:00

Have a very very Sunny day.

WILD MUSIC

2008-09-09T06:53:00.001-07:00

THE SOUND OF THE SKY

2008-09-09T06:44:00.000-07:00

THE SOUND OF THE SKY

La música sona,
suau,
suau...

El vent se l’emporta,
volant,
volant...

Va fent piruetes
fa formes al cel
les notes són fades.

Els sons més brillants
es van dibuixant
sobre d’un fons blau.

En moments com aquests
et preguntes...

Pot ser què allà a dalt
un àngel distret
l’estigui escoltant?

La música sona,
suau,
suau...

El vent se l’emporta,
volant,
volant...

TRIGUN

2008-09-06T01:06:00.000-07:00

En la boja carrera cap al futur

et pots trobar cels brillants o núvols,

però tant si plou com si fa sol

el bitllet per al pròxim tren

sempre està en blanc.

DAVANT DELS NOSTRES ULLS

2008-05-16T10:39:00.000-07:00

Davant dels nostres ulls
S’obre la porta
A un món de fantasia...

Què? T’atreveixes a entrar-hi?

Què creus que trobarem darrera la porta?
Què és aquesta llum?

A la de tres l’obrim, la porta...
Vinga va. Un, dos... tres!

Uau!¡!
I a la dreta que hi ha?
Vols que ho mirem?

Compte no caiguis!

Ohh! Mira!

Ei! No sents que algú canta?

Sí, mira, allà al fons.

I ara on som?

Som a la Terra del Tot.

Saps que... crec que ja no vull tornar a casa.
Doncs mira que et dic, jo tampoc.

ONES

2008-05-14T04:32:00.000-07:00

Ones, que besen la platja,
hi deixen petxines,
caragols de mar.

Núvols, que porten tempestes,
veuen les gavines
com volen pel cel.

El mar, que no té fronteres,
dibuixa amb l’escuma
històries del món.

La llibertat que en l’oceà
pot arribar a viure en pau
amb el demà

I el vent que porta pel rocam
cançons antigues de pirates
i de navegants

El mar és la terra lliure
que uneix tots els caps del món
indomable, irresistible
mai no es mor...

Mai no es mor...

"COGITO ERGO SUM"

2008-04-02T08:29:00.000-07:00

René Descartes, filòsof del segle XVI-XVII fou el creador de la famosíssima frase de "Cogito ergo sum", en català "Penso, per tant existeixo". La seva filosofia ha perdurat fins avui, però amb el temps potser ha perdut una mica, a les mans dels insaciables estúpids humans que mai hem deixat de ser, pobre Descartes...

Diversos filòsofs posteriors van intentar posar en dubte l’afirmació cartesiana del “Cogito, ergo sum”, però principalment la valoració actual del seu pensament, sobretot de la famosa frase, va des de l’opinió d’alguns -filòsofs i tot- que afirmen que “és una collonada”; fins a la gracieta de les deformacions d’aquesta segons el gust de cadascú “Cobro, per tant existeixo”, “Miro la tele, per tant existeixo”, “Coito, ergo sum”...

Una cosa és ben clara, actualment el saber la “famosa” frase és sinònim de persona amb cultura, encara que no se sàpiga ni de qui és ni les principals teories del filòsof creador d’aquesta.

En l’actualitat també es podria dir que existeix ben poca gent, ja que són ben pocs els que pensen i dubten d’alguna cosa. Potser és que ens hem tornat massa conformistes, potser és que ens hauríem d’aturar una mica a comprovar si encara podem pensar...

BASTET

2007-09-26T10:48:00.000-07:00

LA MÚSICA DEL BOSC

2007-09-21T11:20:00.000-07:00

LA MÚSICA DEL BOSC

En el bosc se sentia
La dolça remor de la font
Que sona com una tonada
De lira, d’antigues cançons.

Els bards que les componien
Perduts en aquest indret fosc
Immens, ple de pors i misteris
On descansen déus de l’antigor.

La música evoca records
Dels principis de l’univers
En aquest bosc tan verd
On mai ha arribat el temps.

Un lloc ple de mots oblidats
Un bosc encantat
On viuen fades i dracs
En llacs argentats.

Encara se sent la cançó
Que tots duem al cor,
Els acords de l’inici
El silenci de la fi...

MARIA GARCIA BARBERÀ
20/09/07

FANTASIES

2007-09-20T13:34:00.004-07:00

LLUNES

2007-09-20T13:32:00.001-07:00

LLUNES

La lluna blanca, fràgil, pura,
És el mirall de l’univers,
Amant del Sol i de la Terra,
Depèn del mes.

Hi ha llunes a València,
A Roma i al Marroc,
hi ha llunes a casa teva
Quin embolic, oi?

He sentit que n’hi ha a Júpiter
I també, crec, a Plutó
I ara jo em pregunto
Quina és la de debò?

Però ja se sap,
Que l’univers és molt gran
I per això té molts miralls...
Per a mirar-se trosset a trosset
Cada dia de l’any.

MARIA GARCIA BARBERÀ
20/09/07

THE BLUE SKY

2007-09-20T10:39:00.001-07:00

BLAU DE CEL

2007-09-20T10:36:00.000-07:00

BLAU DE CEL

Els pensaments, com els núvols,
són lliures tan sols uns instants,
i després desapareixen
en l’infinit de color blau

Els somnis són les gavines
que volen per sobre el mar
i l’amor és una oreneta
que sempre torna al meu costat.

Els odis, com els voltors,
es deixen veure de tant en tant,
i l’àguila, valentia,
sempre vola molt alt.

El cel blau on tots ells volen,
és fet d’esperança i pau
d’amor, amistat i promeses
que algun dia es compliran.

MARIA GARCIA BARBERÀ
20/09/07

LA NOIA DEL COSTAT DE CASA MEVA

2007-09-19T09:15:00.000-07:00

LA NOIA DEL COSTAT DE CASA MEVA

La noia del costat de casa meva
és com un camp de roselles a punt d’esclatar.
Les seues galtes són cireres,
la seua mirada és la lluna
els seus cabells estan fets de sol,
les mans són nàcar, préssec i vellut,
i les dents perles blanques de la mar.

La seva veu és una flor oberta,
i el seu somriure és un raig de llum,
les seves dues llunes quan em miren
em fan tremolar tot lo cos.

Tota ella és alegria,
Felicitat i llibertat,
Sembla una ràfega de vent desferamda
Com una onada dins el mar.

I per concloure aquest poema...

Ella és la noia a qui vull estimar.

MARIA GARCIA BARBERÀ
19/09/07

THE SOUND OF THE MOON

2007-09-19T08:12:00.000-07:00

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

2007-09-19T08:10:00.001-07:00

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU

Selene, la blanca lluna,
s’emmiralla en les aigües de la Mar.

mentre les estrelles, adormides,
la senten cantar.

En aquesta nit calmosa
la cançó de l’infinit

s’estén sobre les teulades
dels pobles petits.

Els infants que escolten
la màgica melodia

somiaran amb nans i fades,
dracs, princeses i follets.

MARIA GARCIA BARBERÀ

19/09/07

LA BALADA DELS MARINERS

2007-09-18T10:47:00.001-07:00

LA BALADA DELS MARINERS

El vaixell solcava les aigües com un cavall encabritat,
Les fortes onades el bandejaven i el feien virar
Semblava que la Mar, irritada, el volgués enfonsar
Quan lluny ara està aquella terra on volem tornar!

Les velles promeses d’amor ens faran retornar
Al port d’on ara fa tres mesos, vàrem salpar,
Les gavines, ànimes de mariners ofegats,
No volen, avui, quan el cel està enfurismat

Potser només les nostres ànimes, tornaran
Allà on l’aimada espera, plorant
Que els de casa nostra, ja saben, mirant
A aquest cel negre, el nostre fat.

Somniant, somniant, esperem tornar
On ara el cel no ens vol deixar anar
La Mar, tan cruel, avui se’ns empassarà
I ni el nostre cos, ningú podrà recuperar

Potser si el sol surt, encara podrem tornar
Potser si la Mar ens vol deixar escapar
Potser si la Fortuna ens dóna la mà
Amb la meva aimada podré retornar

MARIA GARCIA BARBERÀ

18/09/07

EL JAZZ BLAU

2007-09-13T12:51:00.000-07:00

I EN EL COR DE LES ESTRELLES
HI BATEGA L’INFINIT
DE LLUMS BLAVES, INVISIBLES
COM OCELLS ENDINS LA NIT.

LES ESPURNES D’ESPERANÇA
FLOREIXEN AMB RIALLES
L’ALEGRIA CREA UNA DANSA
PERQUÈ NO BALLES AMB MI?

JO T’ENSENYARÉ LA LLUNA
TU TOCARAS EL SOL
I SI VOLS TORNAR A CASA
NINGÚ ET DIRÀ QUE NO

QUAN DESPERTIS D’AQUEST SOMNI
POTSER ET SENTIRAS FELIÇ
I SI TU MAI NO L’OBLIDES
TORNARÉ, UNA ALTRA NIT…

Maria Garcia Barberà
6/08/07

RED JEANNE

2007-07-26T02:54:00.000-07:00

Si us agrada, demaneu-me el puzzle.
Si os gusta, pedidme el puzzle.

DRAGONS FIGHT

2007-07-21T05:55:00.000-07:00

Si us agrada, demaneu-me el puzzle.
Si os gusta, pedidme el puzzle.

EN EL CEL BLAU

2007-07-21T05:08:00.000-07:00

EN EL CEL BLAU

En el cel tan blau, voles sense sentir més que l’aire, et fons amb el vent sentint tot el món amb les teves mans, sense pensar en la realitat.
A vegades els somnis són tan dolços que no en vols marxar.
Jo crec que els somnis, la música, les il•lusions, l’esperança, l’amistat i l’amor són les coses que ens permeten la felicitat.
Pots volar, saltar de nota en nota, de somni en somni.
Sent el so del vent quan vas amb cotxe.
Mira per la finestra, els teus ulls abarquen tot el paisatge, i tu...
Ets aquí, però no hi ets.
Fa estona que la teva ànima ha sortit volant per la finestra, deixant el teu cos enrere.
Volant més ràpid que el vent, avançant-se a la següent corba.
Fonent-se amb l’ona, viatjant per l’espai.
Ets aire, ets aigua, ets terra, ets foc.
No ho pots ser de cap altra manera.
Voles...
Tan sols tu ho saps, ningú més s’adona que ja no hi ets.
I ets feliç en els teus somnis.
No perdis l’esperança...
La màgia existeix, i
Algun dia els teus somnis es faran realitat.

Creu en els miracles i, algun dia, els teus desitjos es faran realitat.

MARIA GARCIA BARBERÀ

KAMIKAZE KAITOU JEANNE

2007-07-19T02:23:00.001-07:00

Si us agrada, demaneu-me el puzzle.
Si os gusta, pedidme el puzzle.

SENTIMENTS

2007-07-19T02:08:00.000-07:00

El cor em batega tendrament
Quan et veig al meu davant
No puc expressar el sentiment que tinc
Quan em miren els teus ulls
Sóc feliç

Tan sols ets un somni més
Però sembles tan real
No et puc veure bé la cara

Però l’expressió dels teus ulls
El teu somriure
És el que puc intuir
Per l’aire que m’arriba des d’on ets tu

Cauen gotes
Cercles a l’aire que s’estenen infinits
Suaument
T’acaricien els cabells

I em porten olor de mel
Gust de sucre que noto a la boca
Quan respiro aquest aire

Gràcies somni meu per ser tan dolç
Per existir dins d’aquesta cançó

No sé si et trobaré mai
Però el que no faré serà oblidar-te.

MARIA GARCIA BARBERÀ

SA MARINADA

2007-07-19T02:03:00.000-07:00

SA MARINADA

Es retalla en el cel del capvespre
el cant d’una sirena en el mar
dins la cala rocosa d’Empúries
i jo la vull anar a buscar.

Dins la ment es formen les paraules
no és possible descriure el que veig
tan hipnòtic és el seu mirar-me
que m’hi perdo sense cap remei.

El que un dia em va dir el mariner
no m’ho he cregut fins avui
i ara és massa tard per trencar l’encanteri
amb la sirena me’n vull anar.

Sentir el so de les ones
volar amb ales d’argent
nedar envoltat de notes
com lluernes dins un camp d’argent.

Mariner tu has vist dos sirenes
tot cantant al port de Tamarit
una d’elles va ser una noia
que va poder un somni complir.

I quan l’alba despunta a la platja
les sirenes se’n van mar endins
tot cantant la seva tonada
del mar marxen als seus confins.

En el cel es queda la màgia
l’esperança i la veritat
de la cançó de la marinada
que el món sencer ha encisat.

MARIA GARCIA BARBERÀ
14/8/2006

SAYA

2007-07-18T02:23:00.000-07:00

Si us agrada la imatge, demaneu-me'n el puzzle.
Si os gusta la imagen, pedidme el puzzle.

KENSHIN

2007-07-17T13:36:00.000-07:00

Si us agrada, demaneu-me el puzzle.
Si os gusta, pedidme el puzzle.

FOC

2007-07-17T04:39:00.000-07:00

ƒǿс

ƒǿс, noia senzilla
ƒǿс, valenta
ƒǿс, lleugera com el vent

Quan la veus,
Recorrent l’univers sencer amb la mirada de foc
Deessa de les morts
Cavalcant al llom d’un fènix
La vista se’t perd en la seva silueta
Retallada sobre la posta d’un sol majestuós
En el llunyà orient
Cabells lluents, d’atzabeja
Sap que el temps passa
I no el vol perdre fent cas de les nostres estupideses
Ja fa segles que és lliure de nosaltres
Els antics s’hi encomanaven abans de la lluita
I ella els guiava
Però ara ja no
Els humans l’han oblidada
Però ella a ells no, encara no
Algun dia
Quan ja no tingui esperança
Ens oblidarà
I se n’anirà
Negant-nos en el món
La seva bellesa
El nostre passat
El seu futur
Sembla que no tinguem memòria
Potser és que l’hem perduda en un passat
Quan varem deixar de creure en els miracles
És possible que la retrobem?
Jo, almenys ja ho he fet
Sé creure en els miracles
Sé recordar els déus antics
Sé trobar el passat
Per a buscar el futur
Ara
Tan sols
Falteu vosaltres
Humans
...

MARIA GARCIA BARBERÀ

AURORA BOREAL

2007-07-17T04:18:00.000-07:00

Si us agrada la imatge, demaneu-me el puzzle.
Si os gusta la imagen, pedidme el puzzle.

LOBO

2007-07-17T03:21:00.000-07:00

Si us agrada demaneu-me el puzzle.
Si os gusta, pedidme el puzzle.

SUCRES

2007-07-17T03:04:00.000-07:00

SUCRES

Giren els cavallets de la fira dels somnis
Sents la música que vola
Les notes de colors
Les olors de sucres roses
I tu allà al mig

Et crido
Em veus
Et puc dir que els miracles
Sí que existeixen

Però has de saber que els crea cadascú
Amb els somnis
Amb les il·lusions

Quan et dic t’estimo
Surten el sol i la lluna a la vegada

Amb una paraula pots crear un món
Amb un silenci destruir-lo

Amb una passa arreglar-lo
Amb una mirada il·luminar-lo

Somiant...
Totes les portes s’obriran

I tu
Per elles podràs passar

MARIA GARCIA BARBERÀ

div>

PARLEM DELS DRACS

2007-07-17T01:31:00.001-07:00

PARLEM DELS DRACS ¿?¿?¿?¿?¿

Que són els dracs?¿?¿
Criatures fantàstiques que habiten en la imaginació humana
Que fan tenir respecte i por de la saviesa

Que ho saben tot:
El passat...
El present...
El futur...

Varen veure el principi del Big-Bang
I sé que en veuran el final

Senten els crits de la Terra quan crema
Veuen les llàgrimes del mar quan s’evapora
Escolten els insults del foc quan l’empresonen
Miren els colors del vent quan cau

Són a tot arreu...
...no són enlloc

Entens el que t’estic dient?¿?¿?

Mira bé al teu davant,

...potser en tens un a dins de casa...

MARIA GARCIA BARBERÁ
12/8/2006

DICIEMBRE

2007-07-17T01:12:00.000-07:00

Si la imatge us agrada demaneu-me el puzzle.
Si la imagen os gusta pedídme el puzzle.