.jpg)
LA FI DEL MÓN
Amb els ulls mirant a la fi del Món,
els braços oberts, caient a l’abisme...
El vent recull la teva ànima, les teves esperances.
Quan tot s’acaba i res no queda,
qui ens espera al final del camí?
Batecs del teu cor, encara vius,
només queden minuts, segons, instants del temps...
Cau la llum, s’apaga el món, estàs sol
en una nit infinita, ja no hi haurà cap albada.
Tot en calma, aviat començarà la tempesta.
Només queda sentir fins al final,
tancar els ulls i veure, veure com
s’acaba tot, com es desintegra l’Univers.
El final és el principi, i el principi és el final,
d’allò que mor és d’on neix tot de nou.
Avui veurem la fi del Món...
...avui veurem com neix el Món.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada